Us dic adéu...
... amb serenor; doncs des de que vaig
escriure la primera paraula en el blog Fer de Mestres sabia que aquest dia
no seria gaire lluny i avui ha arribat. La meva vida s’ha complicat força i el
temps ja no és únicament meu.
Us dic adéu...
... per coherència. Els textos ja no els
puc desenvolupar com em vaig proposar el primer dia. Una paraula, una idea,
motivava hores de reflexió, setmanes de recerca de recursos de qualitat,
imatges engrescadores; sempre intentant provocar la reflexió i la transformació
de la quotidianitat de mestres i infants.
Us dic adéu...
... amb el cor ple d’estimació. Cadascuna de les vostres paraules en
llegir els comentaris de cada entrada m’han acaronat dia a dia i han donat
sentit al camí de Fer
de Mestres.
 |
| Il·lustració d'en JoAn TuRu |
Us dic adéu...
... per no entrar en contradicció al deixar-me
endur per la vanitat en veure créixer el nombre de seguidors i en augmentar la
quantitat de visites diàries. Aleshores, podria escriure textos buits de
contingut i de fràgil consistència pedagògica.
Us dic adéu...
... agraint a la Montse i a la Neus la
seva paciència en acollir els meus textos, a la Lluïsa, a les companyes de
l’Escola Gitanjali i a la Carme de la Llar d’infants pel seu suport
incondicional, a la Clara i a la Núria pels consells musicals. També a les
amigues i els amics bloguers per la
seva companyia.
Us dic adéu...
... sabent que aquí us deixo el meu
discret llegat de tots els anys en que he fet de mestra que espero sigui, en
algun moment, font d’inspiració a les noves generacions de mestres.
Us dic adéu...
... amb la incertesa de prendre una
decisió, potser equivocada. Us trobaré a faltar i us desitjo bona sort!
Sí,
avui us dic adéu o areveure!!!