LA MASCOTA DE LA CLASSE?

A casa, al llarg del temps, hem tingut diversos animals: gos, canari, gat, peixos i conill d’índies. Sempre els hem estimat i hem tingut cura de vetllar per les seves necessitats.

Desgraciadament, cada any, a l’inici de l’estiu les xifres d'abandonament d'animals augmenten considerablement. És el moment en què comencen a ser una molèstia a l’hora de les vacances per a aquells propietaris que els han tingut més per caprici que per una decisió reflexionada.

Educar vers el respecte als animals és un objectiu que, des de fa molts anys, es cerca a les nostres escoles.

En començar a fer de mestra, tenir la mascota de la classe era habitual i per les meves aules han passat tortugues, cargols, peixos, conillets d’índies...

Cada dia els infants encarregats vetllaven per tenir net el seu hàbitat, posar-li menjar i canviar-li l’aigua.

Tot el grup, gaudia observant els seus moviments i sovint era una motivació per engegar un projecte de treball o per fer significatiu el nom de la classe.

Clica la imatge per accedir al Projecte: Els conills

Els caps de setmana, visitava la llar d’un infant i aquest, responsablement, en tenia cura per després, dilluns, explicar-nos l’experiència.

Durant les vacances i en acabar el curs, es buscava algú que volgués encarregar-se’n sempre que la família hi estigués d’acord i, l’últim dia de classe, es traslladava la mascota amb tot el seu equipatge cap el nou entorn.

Fer aquestes activitats ajuda els infants a ser més responsables, a conèixer la morfologia i costums de l’animal en qüestió, a saber respectar els éssers vius i a créixer desenvolupant un caràcter més obert i sociable  que els ajudarà en la resta de les seves relacions afectives; ja que aprenen a tenir empatia i a ser més compassius. També, faciliten la comprensió dels processos de la vida i la mort.

Pels últims canvis en les dinàmiques socials i escolars, a moltes escoles, les mascotes han passat a ser animals de peluix que durant els dies lectius estan en les prestatgeries de les classes i els caps de setmana els infants les porten a casa per jugar-hi.

Aquesta activitat ajuda a adquirir petites responsabilitats i motiva el llenguatge verbal; però, els aspectes emocionals són més difícils de potenciar.

Per aquestes raons, us animo a gaudir d’un petit animal i tenir-ne cura a la classe o, si ho preferiu, fer partícips al grup de l'animal que pugui portar a l’escola cada infant.

Proposta d’activitats

Si heu decidit tenir-ne per primera vegada és millor que espereu al setembre, quan arribin els infants, per anar tots junts a comprar-la o, sempre que sigui possible, adoptar-la .

Si esteu en el Segon Cicle d’Educació Infantil, en rotllana, exposeu la idea de tenir-ne una a l’aula i les responsabilitats que implica. Obriu un debat sobre la idoneïtat de tenir-ne una i valoreu quina seria la més adequada.

Feu un llistat a la pissarra o a la PDI de propostes que fan els infants (podeu tenir preparades algunes fotografies) i, després d’escoltar les justificacions, feu-ne la votació.

Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Les Comes de Rodonyà.

Triat l'animal que es tindrà a la classe, planifiqueu una sessió per passar algun vídeo o imatges sobre ella i la seva forma de vida. Enceteu una conversa per veure què caldrà tenir a l’aula i quines actituds s’hauran de mantenir perquè s’hi senti còmode.

Prepareu amb anticipació la visita per anar a recollir-la per assegurar-vos que estareu ben acollits, un grup de vint-i-cinc infants pot generar intranquil·litat, i garantir que hi hagi tot el que necessiteu quan us hi desplaceu amb els infants de la classe.

Clica per accedir a l'experiència de l'Escola Turó Blau.

Abans, penseu de fer la llista de la compra entre tots (menjar, peixera, calaix...) i de preparar el lloc de l’aula on s’estarà i totes les seves coses.

Decidiu qui seran els encarregats o encarregades de demanar-ho, qui ho portarà fins l’escola i qui finalment o endreçarà a l’aula. Hi ha feina per tots/totes!

Comproveu quin dia hi ha persones de reforç que us puguin acompanyar i no oblideu de programar una sessió per fer les targetes identificatives de cada infant.

Quan arribeu a l’aula, gaudiu de l'experiència de veure per primera vegada un animal a la classe, deixeu les seves coses al seu lloc, anomeneu els infants responsables d’aquella setmana i qui se l’emportarà el divendres a casa. Recordeu-vos de  canviar-ho cada dilluns!

Posteriorment, haureu de fer alguna sessió per buscar-li nom i fer algun cartell pel seu espai a l’aula. Podeu seguir el mateix procés que consta en l'entrada del bloc: TRIAR EL NOM DE LA CLASSE?

Si preferiu seguir tenint la mascota de peluix, per apropar els infants a la realitat dels animals i aprendre a conviure amb ells, especialment en escoles de grans ciutats, és adequat programar alguns dies perquè els infants portin els seus animals de casa.

A mi m’agradava relacionar-ho amb els petits projectes o poemes i noves cançons on el tema eren els conills, les tortugues, els ocells... Aleshores, per fer l’observació directe es portaven a l’aula els petits animals que els nens i nenes tenien a casa seva.
Si teniu infants invidents o de baixa visió, sempre que sigui possible, deixeu-los que els toquin per afavorir la seva participació.

Aquelles sessions, els infants i els seus animals eren els protagonistes!!!

En teniu vosaltres a la classe? Feu-me’n cinc cèntims...

Per saber-ne més.

Activitat del cap de setmana amb la mascota de peluix

BATA SÍ O BATA NO?

A casa sempre s’ha fet dissabte en el sentit literal de la frase. En treballar totes les dones de casa, el dissabte pel matí al marxar el meu pare a la fàbrica, era quan es trasbalsava la quotidianitat i escombres, plomalls, draps,... recorrien els racons de la vella casa familiar.

Era curiós veure l’organització de la mare i de l’àvia per rentar la roba amb l’antiga màquina de turbina.

La mare es quedava al badiu controlant la rentadora i esbaldint la roba en el gran safareig de ciment ple d’aigua gelada. L’àvia en el terrat esperava les galledes plenes de roba humida per estendre-les a les cordes; jo amunt i avall recargolant la roba per escórrer-la i pujant i baixant les escales del terrat per repartir les agulles d’estendre.

Com veieu, rentar la roba no era com ara i, per evitar embrutar-ne massa, en arribar a casa posar-se la bata o el davantal era una acció indiscutible que es repetia a les escoles i al món laboral.

Recordo els estius a l’escola, passant molta calor sense cap possibilitat de treure’ns la bata mentre la suor regalimava per les cames. A l’hivern anàvem tan abrigades que en posar-nos la bata perdíem tota la mobilitat; encara que, no importava massa perquè ens passàvem el dia assegudes fent fitxes.

A més, la bata formava part de l’uniforme, i encara que deien que així no hi havia diferències socials; no era cert.

Jo veia com moltes de les meves companyes estrenaven uniforme cada curs, com les seves bates noves lluïen i com la meva, repassada cada any per la mare, anava perdent color i forma. Era evident el nivell econòmic de cadascuna!

Actualment, rentar la roba és un acte fàcil a l’abast de tothom i, per aquest motiu, poca gent jove usa la bata a casa i, únicament, segueixen presents en determinades professions.

La meva experiència em diu que a l’estiu els infants segueixen passant calor a les nostres escoles amb la bata posada i els hiverns amb la roba d’abric també els costa de moure’s en les activitats dinàmiques diàries.

Sovint he estat una mestra molt crítica, he buscant sempre les raons i els motius de la pràctica docent; però, en aquest tema mai em vaig aturar a reflexionar la idoneïtat  de l’ús de la bata; perquè des de la infantesa sempre havia estat així!

Ara, en visitar virtualment moltes aules de la nostra geografia, anant de bloc en bloc, he pogut observar que hi ha centres d’Educació Infantil on els infants no porten bates habitualment; només protegeixen la roba quan han de fer alguna activitat on es poden embrutar molt.

Clica la imatge del bloc La classe de Miren: Samarretes per pintar 

Observar aquest fet em va fer pensar que, sense cap reserva, és necessari educar per a la vida real i cal aprendre hàbits d’higiene que siguin útils per a la quotidianitat.

A casa, quan treballem a l’ordinador, mirem la televisió, llegim llibres, escrivim cartes, etc. ho fem vestits de carrer o amb roba còmode.

Si anem amb els nostres fills i filles al parc per jugar i terrejar en el sorral o si sortim a fer esport, ens posem el xandall.

És cert que quan anem a cuinar ens posem el davantal per no tacar-nos, si hem de pintar, fer neteja o tenim un garatge ens posem roba vella i en poques ocasions més ens preocupa embrutar-nos la roba. Aleshores, per a què  seguim portant la bata a les classes d’Educació Infantil?

Si esteu en el primer Cicle d’Educació Infantil veureu sovint infants que volen gatejar o fer les seves primeres passes i les bates limiten els seus moviments. També en trobareu asseguts a la catifa amb la bata posada i, a més, un pitet per a que no se l’embruti. 

Penseu que les plastilines no embruten, els gomets no taquen, escoltar contes és força polit...

Si sou mestres del segon Cicle d’Educació Infantil defensareu que és un bon exercici per cordar botons; però, no es pot aprendre de cap altra manera? I si ho fan amb els botons de les jaquetes i els abrics?

Heu pensat l’estona que es dedica a l’escola a posar i treure bates?

En temps de crisi té sentit afegir aquesta despesa a l’equipament escolar dels infants?

Per què ens preocupa tant que s’embrutin els infants?

Més d’una vegada, pares i mares m’han cridat l’atenció per sortir els seus fills amb la bata bruta de l’escola. La meva resposta, entre rialles, sempre ha estat la mateixa: “A l’Educació Infantil sortir brut de l’escola és sinònim d’experimentació i d’aprenentatge. Teniu un dels infants més treballadors!”

Segurament, encara cal fer pedagogia a les reunions inicials de pares i mares; explicar que els infants a l’escola experimenten, juguen, gategen... i, per aquests motius, mai podran sortir de l’escola igual de nets que quan han arribat.

Portar la bata a l’hora de dinar, samarreta vella quan es fa pintura i en les activitats de modelatge amb fang és una bona alternativa.

Si a la vostra escola porteu bata a l’aula, segurament compartireu que han de ser de diferents formes i colors, ja que, cap infant és igual a l’altre; és important respectar els seus gustos.

A l’escola, mentre vaig ser mestra d’Educació Infantil,  sempre portava una bata i a l’estiu em posava un davantal; les seves butxaques eren com un calaix de sastre on s’hi podia trobar una mica de tot. Era un costum, ara no sé què faria...

Bates sí o bates no, què en penseu?

Per saber-ne més:

Com treure taques de pintura de la roba.

EL RACÓ DE L'HOSPITAL

Aquests últims dies he estat a l’hospital acompanyant el meu fill que ha sofert una seriosa intervenció quirúrgica; per sort tot ha anat molt bé!

Els dies i les nits prèvies, a més de les passades en aquella asèptica habitació, m’han fet desvetllar les pors infantils vers els hospitals, els metges i les metgesses.

He pres consciència de la vulnerabilitat de l’ésser humà en tota la seva dimensió, de la importància de saber confiar en aquells que, per guarir-nos, tenen les nostres vides a les seves mans i, especialment, de la necessitat de saber-se capaç en les situacions més complicades de la vida. 

Clica que descarregar-te la imatge.

Arribar amb els infants a un hospital o centre de salut, quasi sempre, comporta una actitud de preocupació per part de l’acompanyant que, alhora, pot desvetllar en els nens i les nenes la  inseguretat que els provoca desconèixer la praxis mèdica,  la por a patir dolor, el temor als metges i a les metgesses que sent persones estranyes els miren, els toquen, els punxen...

L’escola, des del joc simbòlic que es desenvolupa en el racó de l’hospital pot afavorir estratègies per crear situacions i habilitats comunicatives que els donin seguretat; doncs, de les seves experiències prèvies dependrà l’abordatge posterior de les activitats mèdiques reals que irremeiablement hauran de viure en algun moment.

Capacitats

1.­ Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

2.­ Aprendre a pensar i a comunicar

3.­ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

4.­ Aprendre a conviure i habitar el món.

Objectius

·         Reproduir, mitjançant el joc simbòlic, escenes d’un hospital.

·   Conèixer el desenvolupament habitual de les praxis mèdiques comuns, els instruments i les seves característiques.

·         Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional per enfrontar situacions diverses.

·         Col·laborar en el joc amb d'altres companys i companyes, assumint un rol.

·         Pensar, crear i elaborar explicacions a situacions viscudes i d’altres per venir.

·         Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència.

·         Reconèixer la funcionalitat de l’escriptura i dels nombres.

Proposta d’activitats

El racó o l’ambient de l’hospital el podeu muntar vosaltres en una aula i aprofitar els passadissos de l’escola per a  l’espai de recepció o, en iniciar el curs, animeu els infants a proposar quins espais i quins materials creuen que cal preparar, tenint en compte que, possiblement en ambdues ocasions, seran els següents:

La recepció i la sala d’espera

La recepció serà l’espai de rebuda a l’hospital on els infants treballaran les fórmules de cortesia i l’escriptura dels noms; a més de la numeració.

L’espai de la recepció el configurarà una taula amb cadires on estaran els infants que facin el rol de recepcionistes. Anotaran el nom dels pacients al llibre de visites, els lliuraran el número del torn i informaran del nom dels metges i les metgesses que els atendran a la consulta.

Llibre de visites del racó de l'hospital. from Fer de Mestres

A la sala d’espera, els infants asseguts reproduiran la situació real i es vetllarà per potenciar l’adquisició dels hàbits i les normes de convivència que pertanyen a l’actuació en els espais públics: serà un ambient de calma i silenci.

Unes cadires i un calaix amb contes configuraran l’espai i, present a les parets, hi haurà algun rètol que indiqui que cal estar en silenci.

La consulta, la sala de raigs X i el quiròfan.

Aquests espais es muntaran en un racó de l’aula amb una taula, cadires, una llitera (llitet dels més petits per fer la migdiada) i una prestatgeria amb material divers.

La part del material real es pot demanar a les famílies: bates blanques o verdes, mascaretes, gasses, venes, guants, termòmetres digitals inservibles, radiografies, etc.

Els estris dels metges i les metgesses com l’estetoscopi, el martell, les pinces, etc. seran de joguina.

També hi haurà una part de material elaborat a l’escola com les receptes, el llibre de visites, els cartells dels diferents espais, etc.

Aprofiteu la paret per posar-hi el cartell per a la revisió d’agudesa visual i a les finestres les radiografies per a poder veure-les millor.

A la consulta hi haurà els infermers i les infermeres amb els metge o les metgessa que acolliran pacients i acompanyants en una taula amb cadires.

Aquests últims, explicaran la seva dolència per ser visitats en estirar-se a la llitera. Els infants que fan el rol del personal sanitari comprovaran la patologia en la sala de raigs x, faran les primeres cures i, si cal, operaran amb urgència en el quiròfan.

La farmàcia.

Com que per sort no tots els infants s’hauran d’operar, alguns en sortir de la consulta passaran per la farmàcia amb la seva recepta a recollir la medicació.

Recepta del racó de l'hospital from Fer de Mestres

Una prestatgeria, una taula, una caixa enregistradora amb monedes de joguina i caixes buides de medicaments formaran aquest espai.

Tenint en compte la diversitat de teràpies, i com s'ha difós l'ús de la medicina homeopàtica entre els nostres infants, a les prestatgeries també hi posarem alguns dels seus medicaments (pots de grànuls).

En aquest espai podeu posar una llista de preus dels medicaments i, així, facilitar la tasca de comptar per poder comprar i vendre.

I després de jugar-hi, deixeu passar els anys per, com a mi em va passar, poder veure qui en aquest racó de l’hospital va descobrir la seva vocació...

Notes des de l’experiència:

·        Si esteu amb els més petits és millor que els pacients siguin ninos i nines; ja que, per les seves característiques evolutives els costa desenvolupar el joc cooperatiu. Utilitzeu únicament la consulta i el quiròfan.

·        Els rols que han de desenvolupar en el racó els nens i les nenes han de ser els mateixos; ja que, sovint es cau en el parany sexista de jugar a fer d’infermeres elles i de metges ells.

·        Si teniu pares i mares que treballin a la sanitat us poden fer arribar a l’escola el material defectuós (xeringues, guants, mascaretes, bates de quiròfan...) que no poden usar i que llençarien a la brossa.

·   Si teniu alguna cuineta vella, la podeu utilitzar com a prestatgeria a la consulta; ja que, en tenir la pica facilitarà la simulació dels hàbits d’higiene importantíssims en el personal sanitari.

·      Cal ser molt respectuós amb les opcions escollides per cada família en vers la medicina i els seus tractaments. Intenteu tenir a la farmàcia tot tipus de medicament per facilitar la identificació dels infants en el joc simbòlic.

·  Algunes vegades cal dinamitzar l’activitat, no sigueu espectadors/es, participeu-hi!

·  L’avaluació centreu-la en la reflexió del que observeu quan vosaltres participeu en el joc simbòlic.

Per saber-ne més:

Pòsters i quadres per al Racó de l'hospital

Galeria d'imatges d'infants jugant al racó de l'hospital

Galeria d'imatges d'infants jugant al racó amb ninos.

Planificació del racó: continguts, objectius, avaluació...