Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimarts, 6 de novembre del 2012

EDUCAR PER A LA MORT


Quan s’acosta el mes de novembre, arreu es parla de castanyes, de panellets i de tot el que es relaciona amb la festa de la Castanyada. Allà on també segueixen la tradició anglosaxona de Halloween, els comentaris tenen com a referent la festa, els esquelets, les disfresses de bruixes i de bruixots, les carabasses terrorífiques i el “tracte o truc”.
Els blocs s’inunden de propostes per a aquests temes, d’imatges d’enginyosos treballs plàstics, de vistosos menjars i de les fotografies més meravelloses que us podeu imaginar de la natura en plena tardor.
Però per Tots Sants també és costum, segurament per l’arrelament de la tradició catòlica, recordar aquelles persones estimades que dissortadament ens han deixat. 
Amb la mare vam seguir la tradició i, tot i anar-hi sovint perquè no fa gaire va morir sobtadament el pare, una vegada més vàrem comprar unes belles roses blanques per dur al cementiri.
Fotografia del bloc "Imatges de pedra i de silenci".
Sempre he pensat que la serenor que em va acompanyar en aquells difícils moments havia estat fruit d’haver treballat el tema de la mort i el dol a l’aula des del projecte d’educació emocional. Quan estava reflexionant i programant les activitats per fer-les amb els infants, aleshores no ho sabia,  també me les estava dissenyant per a mi; doncs mai ningú, ni a l’escola ni a casa, m’havia educat per a la mort.
Educar per a la mort pertany a la vida i ha de formar part de l’educació emocional familiar i escolar.
És el contacte amb la primera mort, pròxima a l’infant, quan  l’experiència familiar i social els fa integrar les emocions que, a la nostra cultura, acompanyen la desaparició de l’ésser estimat: tristesa, patiment, plors...
Tenint en compte la diversitat de creences amb que ens trobem a les aules, en tractar aquest tema col·lectivament, s’han de donar als infants estratègies emocionals comunes a tothom i evitar expressions com “està en el cel...”.
A l’Educació Infantil ens adonem que, aproximadament, fins els 4 anys no entenen que la mort és irreversible i quan ho fan no els angoixa. És cap els 5 anys quan comprenen que, sempre, el cicle de la vida acaba amb la mort i els poden sorgir algunes preguntes.
Generalment, a les aules, únicament es tracta el tema de la mort el dia que, desgraciadament, hi ha algun cas i s’acompanya l’infant en la seva pèrdua (familiars, amics, mascotes, etc.). Aleshores, és interessant deixar-los expressar les emocions, oferir recursos per a l’elaboració del dol, donar el recolzament afectiu necessari i respondre a les preguntes amb naturalitat adaptant les respostes a cada nen o nena.
És important parlar amb la família per conèixer com han plantejat el tema i evitar les possibles contradiccions. Algunes vegades, és interessant compartir els recursos escolars amb les famílies per ajudar-los a passar el dol amb els infants.
En les escoles que es segueix un projecte sobre l’educació emocional, es plantegen activitats per treballar el tema de la mort i el dol a partir de contes, pel·lícules i jocs.
Una de les activitats que més m'agrada i que es pot fer a l'escola per tractar aquest tema, és explicar el conte "Així era l'avi" de Joan de Déu Prats. Està recomanat a partir dels dos anys.
És l'emotiva història d'un pastisser explicada pel seu propi nét i com a aquest nen, després de la mort de l'avi, li queda els seu record per sempre.
"Així era l'avi" de Joan de Déu Prats.
Objectius a assolir en treballar el conte:

·        Integrar de forma natural la idea de la mort com a final de la vida.
·        Iniciar-se en el coneixement d’estratègies emocionals per a viure el dol.
·        Aprendre a expressar els sentiments i les emocions.
·        Respectar els sentiments i les emocions pròpies i dels altres.

Proposta d’activitats:
Per afavorir la participació, sempre és millor fer aquest tipus d’activitats en grups reduïts (desdoblament).
Podeu escanejar prèviament les imatges per preparar un programa del conte i, mentre l’expliqueu o el llegiu, mostrar-les amb la PDI o el canó de vídeo connectat a l’ordinador.
Poseu-vos en rotllana, creant un ambient tranquil, mostreu el conte i inicieu la presentació:
-      "Així era l'avi" és un conte escrit per Joan de Déu Prats i les il·lustracions d’en Gustavo Roldán.
Deixeu un espai de conversa perquè els infants facin, a partir del títol i la imatge de la portada del llibre, hipòtesis sobre els protagonistes i l’argument:
  • Qui creieu que explica la història?
  • Qui penseu que serà el protagonista?
  • Quin ofici deu tenir?
  • Què porta a les mans?
  • On succeirà?, etc.
Anotades les hipòtesis amb el suport de les il·lustracions expliqueu el conte. 
En acabar la narració obriu un diàleg amb els infants, per verificar les hipòtesis i comprovar quins sentiments i emocions han aflorat a l’escoltar-la. 
Segurament, apareixeran les experiències que viuen amb els seus avis i, alguns dels infants, comentaran els records que en tenen d'ells i de la seva mort.
Parleu des de la sinceritat i la naturalitat. Accepteu que no sempre es tenen totes les respostes, ni prou paraules a les qüestions que es plantegen a l’aula. No passa res si es deixen interrogants oberts des de la seguretat que ofereix la figura de l’adult que mostra, als infants, complicitat i estimació.
Per finalitzar l’activitat, si es considera oportú, es pot dibuixar l’emoció viscuda (tristesa, alegria, tranquil·litat,...), l’avi de cadascú o l’escena del conte que més hagi agradat.
I vosaltres, en parleu de la mort i el dol a la classe?

Per saber-ne més:

Plaxats, M. A., Poch, C. (1998) 
Els infants també parlem de la pèrdua, el sofriment i la mort. Infància, 104, 33-37.

27 comentaris:

  1. Doncs m'ha agradat molt aquesta entrada, Carme. Trobo que tens tota la raó: cal tractar la mort a dins i fora les aules, cal conèixer les emocions que ens creen i el perquè, cal parlar i entendre el que senten i pensen els infants,... Gràcies per la menció del meu bloc. Fas unes entrades molt interessants i completes! Petonets ben emocionats! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fet que la mort hagi estat durant tants anys un tema tabú, fa que costi molt a mestres d'aquelles generacions tractar aquest tema a les aules des de la naturalitat.
      Poc a poc apareixen recursos per formar-se i, desgraciadament, la quotidianitat del dol a les aules obliga!
      Gràcies per tot!!!

      Elimina
  2. Hola Carme aquesta entrada al bloc m'ha agradat molt perquè justament ara ho estem treballant a la universitat i ens anirà molt bé per a quan siguem mestres en un futur.
    Penso que els nens han de compartir les emocions, parlar sobre el tema, que facin preguntes, ajudar-los a expressar el que senten i aclarir els dubtes que puguin tenir sobre aquest tema.
    Gràcies per tot i besets!
    Eliana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eliana,
      m'agrada molt que la formació sobre el tema de la mort hagi arribat a les universitats.
      Cal estar preparats i preparades perquè no podem "esquivar" aquest tema de les nostres planificacions.
      Petons de quasi col·legues!!!

      Elimina
  3. Carme, aquesta entrada és fantàstica. Moltes vegades, la mort, sembla un tema tambú del qual no se'n parla. Pens que és molt important parlar-ne amb els infants.

    Intentaré aconseguir aquest conte. Crec que és genial!

    Caterina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que us agradarà molt el conte, a més el protagonista es mou entre cassoles i pastissos ;)
      Muac's

      Elimina
  4. Preciosa y emotiva entrada. ¿Quién no ha perdido a algún ser querido? Me gusta el libro, tiene muy buena pinta. Intentaré conseguirlo en castellano. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana, el libro está en diversas lenguas.
      En castellano se llama "Así era mi abuelito" y en gallego "Assim era meu avô". Editorial: Parramon Parenting
      Espero que os guste.
      Es cierto que todos en algún momento de nuestras vidas tendremos que vivir el duelo ante la muerte de nuestros seres queridos y dbemos estar preparados.
      Bicos

      Elimina
  5. Una entrada molt bona i complerta Carme.
    M'ha agradat molt.
    És veritat que encara avui en dia la mort es tracta com un tema tabú i costa parlar-ne sobretot amb els infants.
    Personalment penso que cal parlar amb ells i que ells també en parlin i expressin els seus sentiments, emocions ...., tenen tot el dret a estar tristos o enfandats o no saber ben bé que els hi està passant perquè una persona estimada ens ha deixat.
    El conte que ens proposes ja el coneixia i està molt bé per treballar el tema de la mort
    amb els nens.
    Com sempre una entrada fantàstica fruit d'una molt bona mestra !!!!!
    Petonets guapa !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo amb tu que davant la pèrdua s'han d'expressar les emocions i moltes vegades hem d'acompanyar la vivència del dol en silenci i des de l'afectivitat; perquè no si val dir estigues tranquil que passarà o no ploris que... saber que no es tornarà a veure a qui s'estima és molt dur!
      Sort que ens queden els records!
      Quan va morir el pare, jo li deia a la mare: no ha marxat per sempre perquè cada vegada que el recordem estarà amb nosaltres!
      Petonets!

      Elimina
  6. uN tema tan delicat i que be el tractes i com de be t expreses. Moltes vegades et llegeixo pero mai m'havía atrevit a escriure. Es un article que m'ha captivat moltissim.No se mai com enfocar aquest tema als meus nens. Buscare la bibliografia que dius. I moltes, moltes gracies per els temes que esculls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens ha de fer por parlar de la mort amb els infants. Pensa que aquesta por és nostra, no d'ells!
      Serem nosaltres qui, si mostrem serenor, els ensenyarem a viure la pèrdua sense angoixes però si ens angoixem davant la mort aprendran a patir-la...
      Gràcies Merceneta per visitar Fer de Mestres!
      Besets

      Elimina
  7. OHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH AIXO DE LA MORT NO HO ESPERAVA I COM M'HA INTERESSAT!!!!!!!!!!!!!!!!! DECIDIDAMENT ES EL MILLOR BLOC DE INFANTIL QUE EXISTEIX DE TOTS ELS QUE VOLTO:
    MESTRA COMPLETA TU CARME I QUE BE FAS ANAR LES FRASES PER FER LES ENTENEDRES I COMPRENSIBLES:
    ET DIRIA QUE VULL SER TÚ!!!!!!!!!!!!!
    LA MORT DESDE UN PUNT DE VISTA EDUCACIONAL: PASSARE EL TEXT A L'ESCOLA MEVA
    SI M'HO PERMETES.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yolanda, moltes gràcies per les teves lloances però pensa que si fossis jo tindries l'experiència de fer de mestra però també molts anys... ja,ja,ja.
      A més, estaries caminant entre boires com explico a la primera entrada del bloc(març, 2012)
      http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/03/fa-molts-anys-vaig-comencar-fer-de.html
      I tant que pots passar l'article! El bloc "Fer de Mestres" va néixer per aquest motiu, perquè la meva experiència pedagògica fos útil a les noves generacions que encara esteu a l'escola.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Has fet una proposta molt, molt maca. I sobretot gràcies per compartir-la amb tanta tendresa i sinceritat.

    No se si tens aquesta referència :

    Esquerda i Aresté, Montse; Agustí, Anna M. El nen i la mort: acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d'una persona estimada. Lleida: Pagès, 2010. 181 p. (L'expert; 21)
    Llibre que ofereix una sèrie d'eines per acompanyar i ajudar a elaborar el dolor i les emocions que està vivint un infant quan ha perdut a un ésser estimat. S'adreça a pares i mares, educadors, pediatres i a totes les persones que treballen amb infants i adolescents.

    Totes dues són persones especialitzades en el tema, amigues meves i dos encants de persones.

    Gràcies per compartir-ho, et continuaré seguint.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenia la referència d'aquest llibre, el buscaré!
      Gràcies per visitar Fer de Mestres.
      Petons!

      Elimina
  9. Es un article molt "tendra" La mort explicada els infants és un bon exemple. Gràcies Carme per la teva facilitat de paraula que arriba a nosaltres. Exposes ordenadament cada article de manera que es llegeix amb fluidesa
    Et felicito guapa
    Besets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies,Ignacio!
      És una sort tenir lectors del bloc, sensibles a tot el que comporta la vida, com n'ets tu.
      Besets de diumenge.

      Elimina
  10. Aquest conte pot ser d'utilitat: http://joseluisregojo.blogspot.com.es/2013/01/en-max-i-la-seva-ombra.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, José Luis!
      El buscaré!
      Una abraçada
      Carme

      Elimina
  11. Hola Carme, crec que és important que a occident comencem a tenir en compte les emocions per a què els més menuts i, futurs adults, creixin i siguin conscients de les seves emocions i, a més, aprenguin a expressar-les.

    Us deixo el títol d'un documental que em va canviar la mirada sobre aquest tema (el podeu veure al youtube i té una durada d'1 hora). Es diu "Pensant en els altres" i està contextualitzat en una aula de quart curs al Japó. Impressiona veure com el tutor treballa les emocions amb els seus alumnes, com es respecten els uns al altres i com es tracta el tema de la mort. Simplement és genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar molt aquest documental i, com molt bé dius, és una gran lliçó per a nosaltres!
      En faré referència al facebook Fer de Mestres per si algú encara no l'ha vist.
      Gràcies per recordar-m'ho!
      Petonets acalorats
      Carme

      Elimina
  12. Primer de tot enhorabona pel blog.
    A mi em va funcionar molt bé aquest conte i com activitat de proposta varen dibuixar a la persona o animal que tenim al nostre record o dibuixar a tots els que queden aquí amb nosaltres i ens estimen. Ells podien triar el que més els agradava. Ka.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ka, moltes gràcies!
      M'ha agradat molt la proposta per a l'activitat, me l'apunto!
      una abraçada
      Carme

      Elimina
  13. .Bona tarda Carme jo em vaig trobar en aquesta situació vaig haver d'explicar la mort de una de les bessones que esperava a la meva filla de 8 anys, uns moments difícils. Vaig escriure un conte que és el següent:
    L’Organisme de Salut Pública ha editat un conte que recull l’experiència d’una nena que pateix la mort d’una germana i les converses que la petita manté amb la seva mare. S’hi aborden temes com el sentiment de culpa o la necessitat d’acomiadar-se. Al final del conte, es recullen alguns consells bàsics per explicar la mort d’algú proper a un infant. El llibre s’ha editat en paper i en format d’aplicació per a telèfon mòbil. Estarà disponible gratuïtament a centres sanitaris, associacions de suport al dol, escoles i biblioteques. També es podrà descarregar des de les plataformes d’Android i Apple.

    http://www.dipsalut.cat/noticia.html?id=469
    http://www.slideshare.net/Dipsalut/records-dolos-dun-adu
    http://www.xadol.cat/conte/
    www.conxipuig.com
    Gràcies i espero que us sigui útil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lourdes,
      en primer lloc em sap molt de greu la vostra pèrdua. Una forta abraçada!!!
      En relació al conte, quan pugui, en faré difusió pel facebook de Fer de mestres.
      Petonets molt agraïts
      Carme

      Elimina
  14. Hola,

    estic realitzant el meu treball de final de grau, el qual tracte sobre la mort i aquesta informació m'ha servit de molta ajuda!

    Per altra banda, he de posar la referència al treball, però necessit saber el teu nom i llinatge, si no et sap greu.

    Gràcies,
    Marga.

    ResponElimina