Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 23 de maig del 2013

PENSANT EN FER ELS INFORMES


Era un dissabte de juny de 1968, aleshores pels matins s’anava a l’escola. Totes les nenes sortíem amb el sobre blanc, on hi havia les notes d’aquell curs, a dintre de la carpeta.
Jo tenia set anys i, amb la impaciència de l’edat, abans d’arribar a casa, el vaig obrir per veure quin estiu m’esperava aquell curs: tranquil a la platja i amb tardes de cinema o ple de matins amb deures inacabables.
Encara recordo la tristesa que vaig sentir en llegir el comentari final: “Su rendimiento escolar y madurez están muy por debajo de su edad”
Em va costar no posar-me a plorar pel carrer; doncs, jo m’esforçava molt i treballava encara més. No entenia res!
Ja d’adulta, vaig comprendre el que a l’escola no havien estat capaços de fer, els meus problemes de lateralitat van marcar no només el meu rendiment escolar; sinó també, la meva autoestima.
Passats els anys es va repetir la situació, aquesta vegada en català, en un informe del meu fill que també té la lateralitat creuada. Per sort, ell no l’havia obert!



Fer els informes dels infants sempre m’havia evocat la meva experiència personal i m’apareixia la necessitat de saber comunicar amb encert l'experiència educativa, poder fer visibles els processos, la relació que mantenen amb els altres i la seva activitat a l’escola.
La informació a les famílies té una gran importància i els informes escolars; a través dels quals l'equip de mestres informa sobre el procés educatiu, cal que siguin curosos en el contingut i en el llenguatge emprat.
La preocupació de fer els informes prou entenedors per a les famílies i evitar frases estereotipades, en les que molts pares i mares no hi reconeixen els seus infants, porta sovint  a preguntar-se quin tipus d'informe és l’adient.
Ens els quasi 30 anys d'experiència docent, he fet a l'Educació Infantil informes de totes menes i amb freqüències diferents, dos o tres cada curs, segons les diferents escoles on he treballat.
El primer informe de cada curs a mi m'agradava fer-lo el mes de febrer, sobre tot si era al Primer Cicle d’Educació Infantil o a P3. D’aquesta manera, es deixa enrere el procés d'adaptació i, així, es poden explicar més aspectes de l'infant a les seves famílies. 
D’informes n’hi ha de molts tipus i formats: amb creus que marquen la frase escollida, amb ítems subratllats, els que són redactats a mà, els que es fan amb programes d’ordinador... 
Informe per marcar ítems amb una creu.

Tots ells poden ser útils a l’Educació infantil si es té en compte els següents criteris que he anat recopilant al llarg dels anys:
  • La normativa estableix que cada tutor o tutora ha de coordinar les activitats d'avaluació pròpies amb les realitzades pels mestres que intervinguin en el procés d'ensenyament.
  • Els informes sempre han d’anar recolzats pels registres de les observacions continuades a l’aula i per la reflexió posterior sobre les aptituds, actituds i habilitats.
  • Els ítems o frases s’han de referir de forma concreta a les capacitats, als objectius treballats de les diverses àrees, de les experimentacions, de les emocions... i als criteris d’avaluació. Es redactaran com afirmacions, no sexistes, i en positiuPer exemple: “Li costa força comptar els nombres treballats” substituirà a “No sap comptar”.
  • Els comentaris finals han de fer un resum de l’informe. Aquestes observacions han de ser entenedores, remarcant els punts forts de l’infant, els aspectes a millorar i les estratègies per aconseguir-hoPer exemple: “En Joan manté una bona relació amb els seus companys i companyes i també amb els adults, estima i es fa estimar. És força sensible i, de vegades, li costa una mica enfrontar-se a les dificultats, encara que va guanyant confiança. Doneu-li petites responsabilitats per mostrar-li la vostra confiança en la seva autonomia. És interessant aprofitar situacions quotidianes: jocs de taula, comptar objectes, jugar a comprar i vendre,... per reforçar els conceptes matemàtics treballats a l’aula.”
  • Quan es detectin algunes informacions sensibles (absentisme, maltractaments, risc social...) és interessant comunicar-les a la direcció de l’escola per contrastar la possibilitat de fer-les constar a l’informe o deixar-ne constància en altres documents.

Finalitzats els informes, m’agradava parlar-ne amb cadascun dels infants abans de lliurar-los a la família:
Joan, en l’informe he explicat al pare i a la mare que tens molts amics i amigues amb qui t’ho passes bé.
Com que t’estàs fent gran, cada vegada pots fer més coses tu sol i segur que aquest estiu t’agradarà ajudar a casa i jugar a comptar...”
Penseu que tot allò que escrivim queda per a sempre i així també, els informes. Per tant, els comentaris i les apreciacions, que feu des del vostre punt de vista i per escrit, han de deixar ben clar que fan referència a un temps en concret i són susceptibles de canvis constants, dins de tot el llarg procés d’aprenentatge.  

Fer informes no és fàcil, deixeu que la vostra sensibilitat els farceixin!


Per saber-ne més:

26 comentaris:

  1. Ja fa dies que hi pens, els informes de fi de curs, quin repte!!!
    Soc educadora d'un grup de infants de l'aula de les móres, 1 - 2 anys. A mitjans juny els farem entrega del que les famílies esperen amb ànsia: els informes. Els entregam a mitjan juny i així encara hi ha temps de fer-nos qualque comentari o de realitzar qualque xerrada amb la família a l'aviada.
    Cada informe és únic, encara que l'essència sigui la mateixa. Les paraules tendres, el positivisme sempre present, la cura, les "feines" per l'estiu (fer castells d'arena, menjar gelats i dormir molt!) i obrir una porta cap al nou curs.
    Quan trob famílies dels xots del curs passat encara en xerram dels informes, de com els serviren per canviar aspectes que mai s'havien plantejat.
    Quina feinada que hem fet tots aquest curs i quina feinada que ens queda encara a fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Emma,
      moltes gràcies pel comentari, l'he trobat preciós.
      Una abraçada
      Carme

      Elimina
  2. Aquesta entrada és molt encertada, Carme!
    Tot just, he començat a fer els informes i sempre em costen molt. Un dia t'agrada tot allò que has posat i a l'endemà no..... No sé si m'explico.
    Aniria molt bé tenir un bon recull de comentaris positius i assertius.
    Gràcies.
    Meritxell

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'expliques molt bé, Txell, gairebé a tothom li passa!
      És una bona idea tenir un bon recull de comentaris en positiu i assertius, t'animes?
      Petonets
      Carme

      Elimina
  3. Totalment d'acord amb el teu punt de vista i opinió. Per mi no hi ha res més difícil que explicar als pares per escrit l'evolució dels seus fills dins l'àmbit escolar.
    És la tasca que per mi és més feixuga, doncs has de mesurar molt bé els mots. Ha de ser clar per la família i per un company/a de professió. Ha de ser la radiografia d'un alumne en un moment concret, deixant la porta/possibilitat d'un canvi. Cada curs em passo 25 dies fent informes pel febrer i també pel juny. Més o menys 1 hora per cada alumne/a i mai quedo del tot satisfeta...
    Costa molt dir la veritat, intentant ser clara i sense possibilitat d'ofendre... Com molt bé dius: les paraules se les emporta el vent, i els escrits perduren. Molts cops tinc la sensació que un informe és una manera, siguem conscients o no, d'etiquetar un infant, un ésser que s'està formant i que en un curt període de temps pot fer un canvi fins i tot radical.
    Moltes gràcies a tu per la tasca que fas.
    Cuida't moltíssim.
    Fins aviat.
    Smoiks (petonets)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna Ma moltes gràcies per la sinceritat del teu comentari.
      Jo crec que ens costa tant fer els informes perquè els ítems ens forcen a destacar els objectius que no assoleixen els infants.
      Si els informes es centressin en constatar les descobertes, les emocions, els progressos, les habilitats... serien molt més fàcil de fer.
      Besets
      Carme

      Elimina
  4. Carme estic completament d'acord amb les teves paraules i les teves reflexions !!!!!!
    És important escriure els ítems en positiu i sobretot que no siguin sexistes !!!
    Com molt bé dius cal fer una bona reflexió abans d'escriure l'informe ja que allò queda per sempre !!!!
    Gràcies Carme per aquestes bones entrades que fas !!!!!
    M'encanta llegir-te amiga !!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per aquest comentari tan positiu ha,ha,ha. Sense bromes, és genial llegir els teus comentaris sempre afectuoses.
      Bon cap de setmana!
      Petonets amigables
      Carme

      Elimina
  5. Para mi es lo que más odio de mi trabajo, ¡los informes! Cuando los hago al igual que tú intento ponerlo en positivo, hacer hincapié en su cosas buenas y que no sea todo no es capaz de ... No me gusta ponerles etiquetas a los niños. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Ana i si las etiquetas fueran: "afectuos@", "creativ@", "feliz", "alegre"... ?
      Besitos afectuosos para Ana, una mujer creativa.
      Feliz fín de semana
      Carme

      Elimina
  6. Que reflexión tan interesante Carme, y es que algunas frases pueden caer encima de los peques con todo su peso.
    Importante siempre saber hacer ver los progresos, los puntos fuertes y todo lo conseguido y después los puntos a mejorar de una forma constructiva.
    Aun recuerdo que hace poco mi hermana me ha contado que la maestra de su niño (9 años) le dijo "a ti que te ayude tu madre porque tú solo no eres capaz". Esas cosas dejan la autoestima por los suelos.
    Suerte que hay educadoras como tú, espero que no toque una de ellas.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pasan los años y se siguen repitiendo los juicios de valor que pueden herir a l@s niñ@s ¡Qué desastre!
      Suerte que tu sobrino tiene una família que le ama, le apoya, le mostrarà sus capacidades y su valía.
      Un fuerte abrazo
      Carme

      Elimina
    2. Quería decir que espero que nos toque una de ellas (me comí la s...), una educadora como tú. En Septiembre seguramente escolarizamos.

      Elimina
  7. Una entrada encertadíssima en tots els aspectes, sobretot tenint en compte que estem a finals de maig i la immensa majoria de nosaltres estem ficats en aquesta “feixuga” tasca. En els meus anys d’experiència docent, que ja són un munt, no he trobat cap tipus d’informe que hem deixi completament satisfeta a l’hora de reflectir el procés educatiu de cadascun dels petits. Creuetes, ítems, programes informàtics, ... tots, tots tenen mancances o no s’adapten prou a tot el que necessito explicar. Sigui quin sigui el model només aconsegueixo esplaiar-me al final de l’informe, a les observacions, on utilitzant les meves pròpies paraules amb el sentit i detalls concrets que vull donar procuro informar a les famílies dels progressos, virtuts, esforços, dificultats, ... dels seus petits, així com orientar-los a com millorar els aspectes que calgui.
    En fi com diu l'Emma:
    bffffffffffffff !!! quanta feina que hem fet des del setembre i quanta ens queda per fer !!!
    Tonets
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna,
      a mi també em passava, on em sentia més còmode era fent les observacions.
      Jo crec que a les famílies també els passa i és aquesta part la que entenen millor.
      Aleshores, cal fer ítems i més ítems?
      Una forta abraçada
      Carme

      Elimina
  8. yo he propuesto quitarlos de infantil y hacerlos orales, pero no ha colado. Para mí son un trauma, lo reconozco. Una entrada muy ilustrativa con experiencias propias y todo, Carme, una entrada perfecta. un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Blanca.
      Creo que sería perfecto hacer una entrevista con las famílias a quien se les diera las observaciones finales y dejar un registro de ella en el expediente de l@s alumn@s.
      Pero ya sabes que además de maestras hay que hacer de secretarias completando largos documentos. ja,ja,ja.
      Besitos
      Carme

      Elimina
  9. Moltes gràcies Carme per aquest post tan currat... La veritat, és que no conec cap escola que estigui contenta amb els seus informes d'infantil. Haurien de ser oberts, jo intent escriure molt als comentaris, que realment és el que més arriba.
    Per cert, tens un regalet a Ses Meves Feinetes!!!
    http://sesmevesfeinetes.blogspot.com.es/2013/05/un-altre-premi.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo les teves reflexions!
      Ara mateix passo a recollir el regalet, m'encanta!
      Besades
      Carme

      Elimina
  10. Buf primer any de feina i ja he suat tinta xina per fer uns informes que m'agradin i al'hora siguin rigurosos.. veig que m'esperen anys i anys i anys, sense trobar la manera adequada. Jo intent sempre reforçar les coses bones alohora que don instruccions per tal de millorar les més fluixetes. A la meva escola, a part d'emprar el maleït programa de gestió de la conselleria.. amb ítems que nosaltres amb prou feines entenem el que anem a avaluar, donam les notes en mà i amb una entrevista personal. És allà on intent, de la millor manera, explicar tot el que he observat de l'infant! i amb la lectura d'aquesta entrada.. hauré de començar a fer-los! jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, els informes són un tema pendent de resoldre, les noves generacions teniu el repte...
      A mi també m'agradava donar-los en mà i explicar-los.
      Petons
      Carme

      Elimina
  11. Hola guapa!!! En el meu blog: http://petitesemocions.blogspot.com.es/ tens un regalet que t'espera!

    Petonets!

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, m’has servit d'inspiració i m'ho he passat molt bé redactant les observacions finals!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes de res ;)
      Gràcies per la confiança!

      Elimina
  13. Thanks for sharing, nice post! Post really provice useful information!

    An Thái Sơn chia sẻ trẻ sơ sinh nằm nôi điện có tốt không hay võng điện có tốt không và giải đáp cục điện đưa võng giá bao nhiêu cũng như mua máy đưa võng ở tphcm địa chỉ ở đâu uy tín.

    ResponElimina