Mirava un catàleg de
joguines per a triar els regals dels petits de casa quan m’he quedat sorpresa
pels rols de gènere que malauradament encara, es perpetuen en les seves pàgines.
Les imatges dels jocs
de construcció són plenes de nens, futurs arquitectes, fent torres amb peces de
fusta i de plàstic. Deuen pensar que a les nenes no els interessa descobrir les
seves possibilitats creatives mentre experimenten en l’espai constructiu.
El blau era el color
que predominava en aquells fulls mentre el rosa es desbordava entre nines i
cotxets conduïts per nenes que podrien ser les mares del futur i, sembla ser,
que mai passejaran els seus fills i filles els pares de les criatures.Tampoc
imaginen que hi haurà infants que tindran dos papes o dues mames i que alguns
nens en un futur gaudiran empenyent el cotxet o cuinant.
Com que sóc de la
generació que va viure l’ensenyament franquista en una escola separada per
sexes i de la que va haver de reivindicar repetidament la relació com a iguals
entre totes les persones; la indignació inicial es va transformar en la recerca
de recursos per a la coeducació, sobre els quals us animo a reflexionar-hi
mentre llegiu Fer de Mestres.
Segons la sociòloga
Marina Subirats, “l’escola coeducativa ha d’integrar els coneixements
necessaris per abordar els rols masculins i femenins i transmetre a tota la
població, nens i nenes, un conjunt de capacitats indispensables amb
independència del sexe, que els permeti a elles i a ells l’autonomia, tant en
els aspectes econòmics com en els personals i domèstics”.
Em pregunto si tots
aquests anys, a les escoles, haurem estat desenvolupant un ensenyament mixt sense
arribar mai a coeducar i, sense ser-ne conscients, hem perpetuat el currículum ocult
que transmet els prejudicis i els rols diferenciadors.
Per exemple, a l’Educació
Infantil, els
contes son un gran recurs però en alguns dels que
expliquem a les nostres aules apareixen certs valors que cal revisar.
Les protagonistes mostren el rol convencional de les dones: cuinen (Ventafocs), cusen o filen (Bella dorment), netegen (Blancaneus), ... i
el final feliç consisteix en casar-se amb un Príncep.
Ells, igualment condicionats, es veuen obligats a lluitar, viatjar,...es mostren independents i valents (no poden plorar!).
No es tracta de
deixar-los d’explicar, sinó d'encetar una conversa per analitzar-los amb
els infants, veure què en pensen dels personatges i amb quins s'identifiquen. Com a mi em passava, trobareu força nenes interessades en ser com
els prínceps desitjant viure moltes aventures i nens decidits a tenir una vida tranquil·la mostrant les seves emocions.
Proposar el canvi de
rols dels contes, pot ser una activitat per afavorir el desenvolupant del pensament crític: si el Príncep preparés el sopar mentre que la Ventafocs construís
la carrossa, què passaria?
També, us engresco a ampliar
el repertori de la biblioteca amb contes diferents anomenats coeducatius.
A mi m’agrada molt el
conte Rosa Caramel que em va encisar pel
text i les seves il·lustracions quan era una jove estudiant de magisteri que
treballava a les tardes. Sobresortia en una de les lleixes dels contes i, sovint,
les dues nenes a qui feia de cangur em
demanaven que els el llegís abans d’adormir-se.
 |
| Clica si vols veure el conte. |
A partir d’aquest conte
podeu iniciar La setmana de color rosa. Aquesta interessant activitat la vaig descobrir en els materials Contra el currículum ocult (pàgina 20)
coordinats per Ma. Ángeles Calero Fernández clica aqui!
“Té com a principal
objectiu intentar qüestionar i/o trencar, de forma lúdica, la barrera social
que fa que els nens no s’hi sentin atrets i en tinguin, molts cops, perjudicis.
Respecte les nenes, els objectius són visualitzar un color amb el que se senten
molt vinculades i fer que el percebin com un color no exclusivament femení i
com quelcom que té valor en sí mateix.”
Algunes idees per
treballar:
Elements de la
naturalesa que siguin o continguin el color rosa (flors, núvols, papallones,
flamencs, porcs, maduixes, etc.). Davant cada imatge es faran preguntes com les
següents: Són les flors de les nenes? O són de tothom que les vulgui mirar i
olorar? Són els núvols de les nenes? O són de tothom que els vulgui mirar?
Elements de color
rosa relacionats amb la infància (llibres, dvd, imatges de dibuixos animats,
personatges infantils, etc.). Plantejarem preguntes com: Què us semblaria que
els nens no poguessin mirar els dibuixos de la Pantera Rosa? O que les nenes
només poguessin llegir contes amb pàgines rosa?
Al final d’aquesta
activitat es plantejaran directament les preguntes: “Per què el color rosa es
diu que és de nenes? S’ho va inventar algú? Sempre ha estat així? Pot canviar
algun dia?
Un altre recurs que
pot esdevenir coeducatiu, és els racons de joc
simbòlic; perquè serveixen als infants per experimentar
els rols socials i es converteixen en un espai on desenvolupar-hi les capacitats sense
estereotips ni prejudicis.
 |
| Imatge del blog SAND AND WATER TABLES Clica aqui! |
Us animo a observar
si hi ha qui sempre representa les mateixes accions sense canviar de rol i crea
contextos de nens i de nenes; doncs és un
indicatiu que cal cercar noves estratègies per seguir treballant els valors
coeducatius amb els infants.
I vosaltres com ho feu?
Per
saber-ne més:
