DECOREM AMB "POS-IT ART"

Com us he explicat, quan jo era petita el pare i la mare treballaven un munt d'hores i, en fer torns diferents, coincidien a casa únicament a les nits. Així que, moltes vegades, en sortir de la llar, es veien obligats a deixar-se notes per informar-se sobre els esdeveniments quotidians. 

Recordo un bloc amb espiral, petitet i gruixut, d'on la mare sempre treia els fulls per fer les notes i que després deixava sobre la taula del menjador.

En arribar el pare, no hi havia espai ni pels oblits ni pels secrets i era impossible lliurar-se dels deures o de les feines de casa corresponents.

Tot i els telèfons mòbils amb les seves aplicacions, actualment, a casa també ens deixem notes i tenim sempre a punt un bloc de fulls adhesius.

Si en vols fer un, clica la imatge!

Aquests tipus de blocs de notes adhesives són econòmics i fàcils de trobar en les papereries o basars orientals a un preu molt accessible. 

Blocs de notes adhesives o post-it.

A les escoles, en la majoria de les taules de mestres, també n'hi ha, però heu pensat quin exercici més extraordinari de motricitat fina és treure els fulls un a un?

Us animo a reflexionar sobre els objectius que es poden assolir en fer-ho i, si us semblen interessants, programeu alguna de les activitats proposades a continuació.

Les Capacitats que més es potencien amb aquestes activitats són:

• Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma.

• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

Objectius:

• Desenvolupar la coordinació òculo-manual i la motricitat fina.

• Potenciar la creativitat.

• Treballar la precisió, la força i la pressió realitzades amb les mans i els dits.

• Gaudir de les activitats i de les produccions.

Per afavorir la creativitat i exercitar la pinça escrivana, us proposo que doneu a cada infant un bloc i demaneu que facin una composició a la finestra, al terra, a la porta, en un cavallet o a qualsevol altra superfície accessible per a ells i gaudiu de les seves creacions.

Per decorar els espais d'una manera original ha sorgit l’anomenat post-it art.

Clica la imatge!

Aquestes composicions de post-it art poden decorar l’escola; però per la dificultat dels dissenys i les característiques dels infants d’Educació Infantil, ha de ser un projecte conjunt del grup-classe o del cicle.

Com que amb tot el grup alhora és força complicat de fer si no és en una aula de psicomotricitat, gimnàs o similar, us aconsello que feu l'activitat quan treballeu en petit grup o per racons.

Els dissenys de les decoracions les podeu proposar vosaltres (són molt inspiradors els patrons per cosir amb punt de creu) o els mateixos infants poden fer les seves creacions amb gomets quadrats de colors o dibuixant en fulls quadriculats com ens explica l'Àngela del bloc "encenent la imaginació".

Clica la imatge per ampliar la proposta!

També en els fulls s'hi poden escriure els noms dels infants o petites frases, realitzar-hi activitats de grafisme creatiu o fer-hi dibuixos.

Decoreu l’aula amb papers de colors!!!

AGENDES A L'ESCOLA BRESSOL?

Ja sabeu que Fer de Mestres té una pàgina de facebook on es reben consultes, comentaris, idees,... En fi, em permet sentir que, tot i la meva malaltia, encara formo part del procés d’ensenyar i d’aprendre.

Fa uns dies vaig rebre un missatge de l’Esther demanant  idees per canviar les agendes de la llar d'infants o noves alternatives per substituir-les. 

La seva inquietud per millorar la dinàmica comunicativa de la llar d’infants, em va fer pensar que era un tema interessant per seguir amb les reflexions pedagògiques d’aquests dies d’estiu.

En El quadern viatger una eina de comunicació explicava que una bona comunicació entre les famílies i l’escola afavoreix les aportacions dels infants, el sentit de pertinença a l’escola, el treball individual, l’ús funcional de la llengua i l’organització personal; però i a les llars d’infants o a les escoles bressol, com es pot articular la relació i la informació a les famílies?

Ja sabeu que vaig néixer en una família humil on era necessari que tothom, adults, sortissin a treballar i durant moltes hores.

A la majoria de cases, en ser un temps on les dones s’hi quedaven per tenir cura de la família, pocs infants anaven a l’anomenada classe dels caganers, jo sí!

Il·lustració de Nana Mata

La mare m’explica que, en no ser un grup d’infants molt nombrós, cada dia en el moment de la sortida, la mestra relatava a les famílies les incidències de la jornada. Ella ho agraïa;  ja que  li permetia pensar que jo estava ben atesa i això la feia sentir millor.

Actualment, molts infants des de ben petits s’incorporen als centres d’Educació Infantil i per manca de temps no sempre es pot donar la informació a l’hora de la sortida com ho feia la meva mestra; però, els pares i les mares segueixen necessitant saber com els seus fills i filles han passat el dia.

Cercant alternatives de comunicació, fa uns anys es van començar a utilitzar, a les aules del Primer Cicle d’Educació Infantil, unes agendes individuals.

En elles, diàriament, s’hi anota la informació sobre el dormir, el menjar, les deposicions, etc. També s’hi expliquen les activitats, es donen informacions diverses i es deixa un espai pels comentaris de la família.

Aquestes agendes també tenen els seus inconvenients, ja que provoquen una despesa econòmica, porten molta feina fer-les diàriament i algunes famílies no les valoren prou o no en fan el seguiment adequat.

Per aquest motiu, a moltes Escoles Bressol es plantegen altres alternatives aprofitant la gran difusió de l’ús de les noves tecnologies, que permeten accedir a les imatges i a les informacions des dels ordinadors domèstics i des dels telèfons mòbils.

Per a les informacions generals, els blocs o webs dels centres d’Educació Infantil són una bona eina de comunicació en ser fàcil de gestionar des de l’escola i facilita la relació amb aquells pares i mares que no poden anar personalment a recollir els infants al centre escolar.

Clica la imatge!

A més, fins ara, el Departament d’Ensenyament ha fet cursos adreçats a les direccions dels centres del Primer Cicle d’Educació Infantil  per aprendre a crear i actualitzar els seus propis blocs.

Una altra alternativa, encara més senzilla, és gestionar un perfil del Facebook.

Clica la imatge!

En penjar-hi fotografies amb petites explicacions de les activitats heu de tenir en compte que, sempre, heu de vetllar per la intimitat i pel dret d’imatge dels infants.

Les entrades dels webs poden estar protegides i, en aquests casos, per veure-les, les famílies han d’introduir-hi una contrasenya.

Els recursos TIC també permeten donar privadament la informació personal i individualitzada sobre el descans, menjar, etc. però cal tenir programes específics i, possiblement, amb un cost econòmic inaccessible per a molts centres; degut a la situació de crisi econòmica que estem patint.

Aquesta mena d’informació privada, eviteu fer-la pública en les cartelleres i, sempre que sigui possible, procureu seguir donant-la oralment a la sortida o en una nota a la motxilla, si s’escau.

No s’ha d’oblidar que hi ha centres on les condicions econòmiques i socials de les famílies únicament permeten informar oralment de les incidències diàries per assegurar-se que aquesta arriba i és entesa.

Altres recursos per crear un vincle entre les famílies, els infants i l’escola bressol són les activitats de cap de setmana amb la mascota de classe,  el conte viatger, l’escola de pares i mares, les tardes a l’escoleta...

Ens expliques com ho feu a la vostra escola bressol?

FILES SÍ O FILES NO?

Anava passejant lentament pel carrer amb la meva mare, ella camina amb dificultat, quan una llarga filera d’infants de l’escola bressol del barri es va creuar pel nostre camí.

Els nens i les nenes anaven contents lligats a una llarga corda i la mestra, al capdavant, els conduïa cap al parc a jugar.

Suposo que per la tendresa vers els infants que li comporta la llunyania de la seva edat, la mare es va aturar a mirar-los i a gaudir dels somriures innocents d’aquelles criatures. Aleshores, va comentar: mira que bé els porten lligats amb aquesta corda.

Aquella frase em va fer pensar en els molts desplaçaments que fan els infants a les nostres escoles, les maneres diverses de fer-los i la discussió viscuda en molts de claustres sobre files sí o files no?

L’estiu és un temps tranquil a la blogosfera que, sense presses, ens permet reflexionar sobre alguns temes educatius que normalment no fem en altres ocasions per la necessitat de mostrar activitats significatives del calendari escolar.

Després de fer-ho sobre l’ús de les bates, enceto la reflexió sobre la necessitat de fer o no fer sempre les files per desplaçar-nos amb els infants, tant en trajectes llargs com en els curts, en espais coneguts i en els desconeguts, si anem amb tot el grup o amb mig grup...

El primer contacte dels infants amb les files són els que anomenem trens. Els nens i les nenes s’agafen al de davant i sovint, enfilen el camí cantant la cançó del tren petitó o qualsevol altra que els ajudi a no dispersar la seva atenció de la fila.

Aquest aprenentatge és força important per facilitar els desplaçaments en sortir de l’escola. Però cal fer files sempre que ens desplacem?

Amb els infants d’Educació Infantil, penso que no hi ha dubte que és la millor manera per sortir al carrer; ja que, en no tenir prou domini del propi cos, en els desplaçaments llargs permet evitar riscos.

En el Primer Cicle s’usen cordes, gomes, cintes... per agafar-s’hi i en el Segon Cicle s’agafen a l’infant de davant, per parelles o de les dues maneres alhora.

Hi ha escoles que a les entrades fan les files en el pati i quan hi són tots els infants del grup es dirigeixen cap a les aules.

D'altres deixen entrar als pares i a les mares per acompanyar l’infant a la classe durant el temps d’adaptació i després d’una forma natural ja hi van els nens i les nenes sols, mentre a l’aula hi troben els/les mestres per donar-los la benvinguda.

Si les files estan ben fetes, els avantatges de fer-les són:

• Potencien que els desplaçaments es facin en ordre i silenci.
• Faciliten el control dels infants i s’eviten riscos en desplaçar-se. 
• Donen major tranquil·litat als mestres i a les mestres perquè exerceixen el control en el desplaçament dels infants.

Els inconvenients en que ens podem trobar en demanar fer files són:

• Discussions per ser el primer o la primera de la fila. Cal preveure-ho!
• A l’Educació Infantil sovint es destalonen, s’entrebanquen, estiren massa la roba de l’infant del davant... i es generen situacions de petits conflictes a la fila.
• Quan són files molt llargues, es perd el control dels últims infants.
• La dependència dels infants de les decisions de mestres i adults, dificulta l’adquisició de l’autonomia i l’observació dels petits perills que es puguin trobar en els desplaçaments.

A la nostra vida quotidiana en ocasions hem de fer files; doncs, una variant amb molts punts en comú són les cues: anar un darrera l’altre, esperar en filera, respectar l’ordre sense empènyer ni passar al davant, acceptar ser l’últim... 

Per exemple, la de pujar a l’autobús, la de la caixa del supermercat, per entrar als parcs d’atraccions, al cinema, al teatre, als museus... i els infants la del parc infantil per pujar al tobogan o per beure aigua a la font... la resta del temps solem anar ordenadament d’un espai a l’altre.

Tot i amb això, no seria millor treballar l’hàbit d’ordre, l’autonomia personal i aprendre a anar habitualment per dins l’escola d’una manera natural, sense fer files en tots els desplaçaments? 

Aprendre i practicar de fer files, en ser un exercici de coordinació, d’autocontrol i de vivència de l’espai, les podeu incloure com una activitat de psicomotricitat que facilita el saber fer-les quan és necessari.

També podeu fer files per treballar les classificacions: els colors de les bates de pintura, els nens i les nenes, qui porta sabates qui porta botes... ideal per programar-les en alguna sessió com a estratègia metodològica del llenguatge matemàtic.

Classifiquem les bates per colors fent files: el color verd.

Fer files exigeix col·laboració entre els infants a l’hora de formar-les, autocontrol i reflexió sobre les actituds en fer-les; així que, aquesta activitat es pot incloure en la planificació d’Educació Emocional per fer una reflexió posterior a la seva realització:

• Què t'ha costat més de fer?
• T'ha agradat estar al final de la fila?
• Vols ser sempre el primer o la primera de la fila?
• Si algú et fes una empenta com respondries?  etc.

Després de la teva experiència i de llegir aquesta petita exposició, tu què penses: 

files sí o files no?