Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dijous, 1 d’agost de 2013

FILES SÍ O FILES NO?

Anava passejant lentament pel carrer amb la meva mare, ella camina amb dificultat, quan una llarga filera d’infants de l’escola bressol del barri es va creuar pel nostre camí.
Els nens i les nenes anaven contents lligats a una llarga corda i la mestra, al capdavant, els conduïa cap al parc a jugar.
Suposo que per la tendresa vers els infants que li comporta la llunyania de la seva edat, la mare es va aturar a mirar-los i a gaudir dels somriures innocents d’aquelles criatures. Aleshores, va comentar: mira que bé els porten lligats amb aquesta corda.


Aquella frase em va fer pensar en els molts desplaçaments que fan els infants a les nostres escoles, les maneres diverses de fer-los i la discussió viscuda en molts de claustres sobre files sí o files no?
L’estiu és un temps tranquil a la blogosfera que, sense presses, ens permet reflexionar sobre alguns temes educatius que normalment no fem en altres ocasions per la necessitat de mostrar activitats significatives del calendari escolar.
Després de fer-ho sobre l’ús de les bates, enceto la reflexió sobre la necessitat de fer o no fer sempre les files per desplaçar-nos amb els infants, tant en trajectes llargs com en els curts, en espais coneguts i en els desconeguts, si anem amb tot el grup o amb mig grup...
El primer contacte dels infants amb les files són els que anomenem trens. Els nens i les nenes s’agafen al de davant i sovint, enfilen el camí cantant la cançó del tren petitó o qualsevol altra que els ajudi a no dispersar la seva atenció de la fila.


Aquest aprenentatge és força important per facilitar els desplaçaments en sortir de l’escola. Però cal fer files sempre que ens desplacem?
Amb els infants d’Educació Infantil, penso que no hi ha dubte que és la millor manera per sortir al carrer; ja que, en no tenir prou domini del propi cos, en els desplaçaments llargs permet evitar riscos.
En el Primer Cicle s’usen cordes, gomes, cintes... per agafar-s’hi i en el Segon Cicle s’agafen a l’infant de davant, per parelles o de les dues maneres alhora.
Hi ha escoles que a les entrades fan les files en el pati i quan hi són tots els infants del grup es dirigeixen cap a les aules.


D'altres deixen entrar als pares i a les mares per acompanyar l’infant a la classe durant el temps d’adaptació i després d’una forma natural ja hi van els nens i les nenes sols, mentre a l’aula hi troben els/les mestres per donar-los la benvinguda.
Si les files estan ben fetes, els avantatges de fer-les són:
  • Potencien que els desplaçaments es facin en ordre i silenci.
  • Faciliten el control dels infants i s’eviten riscos en desplaçar-se. 
  • Donen major tranquil·litat als mestres i a les mestres perquè exerceixen el control en el desplaçament dels infants.
Els inconvenients en que ens podem trobar en demanar fer files són:
  • Discussions per ser el primer o la primera de la fila. Cal preveure-ho!
  • A l’Educació Infantil sovint es destalonen, s’entrebanquen, estiren massa la roba de l’infant del davant... i es generen situacions de petits conflictes a la fila.
  • Quan són files molt llargues, es perd el control dels últims infants.
  • La dependència dels infants de les decisions de mestres i adults, dificulta l’adquisició de l’autonomia i l’observació dels petits perills que es puguin trobar en els desplaçaments.
A la nostra vida quotidiana en ocasions hem de fer files; doncs, una variant amb molts punts en comú són les cues: anar un darrera l’altre, esperar en filera, respectar l’ordre sense empènyer ni passar al davant, acceptar ser l’últim... 
Per exemple, la de pujar a l’autobús, la de la caixa del supermercat, per entrar als parcs d’atraccions, al cinema, al teatre, als museus... i els infants la del parc infantil per pujar al tobogan o per beure aigua a la font... la resta del temps solem anar ordenadament d’un espai a l’altre.
Tot i amb això, no seria millor treballar l’hàbit d’ordre, l’autonomia personal i aprendre a anar habitualment per dins l’escola d’una manera natural, sense fer files en tots els desplaçaments? 
Aprendre i practicar de fer files, en ser un exercici de coordinació, d’autocontrol i de vivència de l’espai, les podeu incloure com una activitat de psicomotricitat que facilita el saber fer-les quan és necessari.
També podeu fer files per treballar les classificacions: els colors de les bates de pintura, els nens i les nenes, qui porta sabates qui porta botes... ideal per programar-les en alguna sessió com a estratègia metodològica del llenguatge matemàtic.
Classifiquem les bates per colors fent files: el color verd.
Fer files exigeix col·laboració entre els infants a l’hora de formar-les, autocontrol i reflexió sobre les actituds en fer-les; així que, aquesta activitat es pot incloure en la planificació d’Educació Emocional per fer una reflexió posterior a la seva realització:
  • Què t'ha costat més de fer?
  • T'ha agradat estar al final de la fila?
  • Vols ser sempre el primer o la primera de la fila?
  • Si algú et fes una empenta com respondries?  etc.

Després de la teva experiència i de llegir aquesta petita exposició, tu què penses: 
files sí o files no?

20 comentaris:

  1. Hola Carme!!!
    Aquest és un gran tema de debat.
    Potser no em "mullo gaire", però per anar fora de l'escola seria important fer fila i per anar pels passadissos podríem provar de no anar agafats ja que sobretot els de P3 s'entrebanquen, perden les sabates, es fan files mooolt llargues...

    He trobat molt bona idea fer fila fent classificions, agrupacions, ordenacions.... .

    Gràcies.
    Txell

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com saps he treballat a diverses escoles i a cadascuna d'elles es feia diferent.
      He de dir que a les escoles on únicament es feia la filera per sortir al carrer, aquestes eren igual de correctes que a les que en fèiem tot el dia i per tot.
      Em pregunto si cal seguir amb aquest costum quasi militar...
      Un fort beset d'estiu!
      Carme

      Suprimeix
  2. No estic massa d'acord amb les files, és un mètode que prové del sector militar i encara que no sempre sigui així, sovint es fa per què l'adult senti un major ordre i CONTROL sobre el grup.hi ha altres maneres de "dur un grup" més llibertàries.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Laura,
      com a mestra d'una certa edat (ja,ja, ja) no em fa por dir que controlo la fila; ja que, en moltes ocasions especialment amb els infants d'educació infantil és necessari fer-ho per evitar riscos.
      Com a tu, m'espanta imaginar que els infants no aprenguin a tenir el propi control si no és en presència de l'adult i, per aquest motiu, cal crear les experiències per assolir-ho.
      Gràcies per compartir la teva opinió.
      Un petonàs
      Carme

      Suprimeix
  3. Doncs jo pensó que files a vegades, depenen de la situació. Per desplaçar-nos pel carrer va bé fer files ja que es controla millor el grup, evites riscos, hi ha un cert ordre al fer als desplaçaments....
    Dins l'escola, cal desplaçar-nos per files????? Jo no ho veig necessari, el que cal aprendre es desplaçar-se en ordre, sense correr, sense cridar .... i són unes rutines que cal treballar i molt, perquè costen un munt !!!!!!Sobretot amb els més petitons !!!!
    Com bé dius Carme jo he treballat en escoles que feiem de tot, escoles que es feia fila sempre per a qualsevol desplaçament i escoles que només es feia files quan sortiem al carrer, jo personalment prefereixo la segona opció.
    Però com el tema de les bates, és un altre tema de discussió en molts claustres !!!!!!
    Petonets guapa !!!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Magda, comparteixo amb tu que costa molt assolir fer unes files ben fetes i, encara costa més, desplaçar-se en ordre, sense córrer, sense cridar... als infants de tots els cursos.
      A l'última escola que vaig treballar, el debat va arribar al claustre.
      Després de llargues discussions, es va decidir que a Primària per l'escola no es desplacin en files i a l'Educació Infantil es mantenen les files per assolir l'hàbit. Ha estat tot un èxit!
      Besets
      Carme



      Suprimeix
  4. Hola, aquí va mi opinión. Las filas fuera del cole me parecen muy importantes para poder tener el máximo cuidado, pero no me gusta la fila de a uno `porque es demasiado larga. Pero dentro del cole, para entrar a clase o salir al patio ayudan a evitar discusiones o peleas, siempre que esté establecido un orden de primer puesto. En mi cole el año pasado se puso de moda la fila con los brazos atrás agarrándose las manos en la espalda y para mi que vengo de una familia muy, muy militar me ponía de los nervios ver a los niños "desfilando" adí. Además si no llevan las manos libres y se caen frenaran con la cara la caída: Al fin y al cabo como lo de la bata es más gustos de la seño que otra casa. Ala Carme, sigue haciéndonos pensar jiji

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es cierto que las filas de a uno son largas y con facilidad se pueden despistar l@s peques del final, no sería la primera vez que pasa... ha, ha,ha.
      Me imagino vuestra insistencia para conseguir que tod@s siguieran las filas con las manos a la espalda; vale la pena tanto esfuerzo si luego en la vida cotidiana, por suerte, no lo hacemos?
      Un gran desfile de besitos!
      Carme

      Suprimeix
  5. A les entrades i a les sortides penso que no s'hauria de fer fila.
    Només que obríssim la porta de l'escola 10 minuts abans de l'hora d'entrada, els nens anirien entrant a mesura que arribessin i es podrien acollir o acomiadar personalment i ens estalviaríem molts conflictes, plors, nervis, corredisses, ens facilitaria la comunicació amb els pares... tot són avantatges!
    En els desplaçaments, en funció del grup que tinguis, el domini que tinguin de l'espai i la perillositat del trajecte...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada la teva proposta!
      En una escola que vaig treballar es feia, s'obria la porta cinc minuts abans i l'inici de les rutines traient jaquetes era tranquil i gratificant.
      No és fàcil de fer quan hi ha mestres que són estrictes en el compliment del seu horari o amb qui sempre arriba després dels cinc minuts de cortesia ha,ha,ha.
      Gràcies per la teva participació a Fer de Mestres.
      Bones vacances!
      Carme

      Suprimeix
    2. JIJI Carme ni se me ocurriò seguir la corriente de filas con brazos a la espalda, yo me conformo con filas y poco más, pero antes muerta que militarmente jejejeje

      Suprimeix
  6. Doncs jo dic que no cal files. Al cole del David van entrant ells solets a classe con "volen ": hi ha nens que els hi costa més separar-se dels pares , d'altres, com el meu, que entren tot seguit i contents, d'altres que ploren. Crec que cal, si més no a infantil, respectar-ho. Ni que sigui per uns minuts: perquè han de posar-se a una fila mentre els pares estan allà i els que volen és ser al seu costat? Que no els veuran en unes hores!

    Fer files pel carrer sí em sembla bé, de dos en dos. Si no no hi podria passar ningú més per les voreres, això sí que ho trobo normal, per respecte a la resta de vianants , ja que sense adonar-nos tots " anem en fila" pel carrer, no ens posem en mogollón per caminar. Igual que fer cua a les botigues, al bus, com tu dius.
    El tren petitó... endevines qui va ser l'únic nen de 94 que es va negar a fer-lo sempre a l'escola bressol? Bingo! al David li molestava molt que li tiressin de la bata , anar al ritme dels altres ... ja apunta maneres, jeje.
    Petonets guapa!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ens calen persones crítiques per fer un món millor i veig que a casa teniu un bon planter, oi?
      Estic d'acord amb el teu plantejament sobre les files, cal reflexionar molts aspectes escolars que com que s'han fet sempre igual es consideren inamovibles.
      Un fort petó!
      Carme

      Suprimeix
  7. A mi em costa, fer files, trens... tinc altres recursos: si no vull que cridin i corrin solo recórrer al "a poc a poc, shhhht, a poc a poc, shhhht" (tot fent una cantarella) o al típic "Ara caminem fent passes de gegant, de formiga, d'elefant, de gatet, de...". En una escola bressol de llargs passadissos funciona bastant bé... tot i així, a vegades en fem, i estic d'acord amb que els costa perquè s'estiren de la roba, no els agrada que els estirin, els trepitgen... Recordo una vegada en una conferència sobre límits en què ens explicaven que el més important és donar opcions: si no vols que el nen corri, en comptes d'establir una prohibició li pots ofereir dues alternatives... pots anar-hi fent passes grosses o petites (per exemple) i sol funcionar un percentatge de vegades força alt. Això sí, evidentment requereixen que l'adult estigui molt més pendent de revisar que tothom segueix i arriba al lloc.
    D'altra banda, les files potser ofereixen una falsa sensació de control i seguretat. Conec una criatura que es va estar vint minuts tancada en una classe (sola) perquè es va ajupir a recollir una cosa que li havia caigut. No la van trobar a faltar perquè en creure que la situació estava controlada no van revisar que tothom hagués arribat a lloc. Estic convençuda que a aquella mestra mai més li passarà res semblant, i que li va saber molt més greu que a la criatura i sé que són situacions que passen poques vegades però és el que té la rutina i la sensació de control, no?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agraden molt els teus recursos pels desplaçaments, a mi aquests tipus de jocs també m'eren molt útils i si caminàvem pel polsim d'estrelles, per la lluna en deixar el coet, per la sorra del desert... ja era massa ha,ha, ha.
      Tens raó que cal estar molt alerta i pendents dels infants; ja que el succés que expliques ha passat d'una manera o d'una altra a totes les escoles.
      Quan la nostra professió es converteix en rutina és un perill!
      Petonets
      Carme

      Suprimeix
    2. Totalment d'acord, Carme! M'encanta la "versió espacial", la posaré en pràctica... Un petó!

      Suprimeix
  8. Files, fileres, corrues, cues, trens,... totes les maneres més o menys imaginatives i convincents pels mestres i pels infants. Penso que la qüestió és que ens hem de desplaçar per dins o per fora de l'escola en grans grups (de vint en vint o més) i ha de ser de manera pràctica i segura. Com fer-ho? Com a mestres cada moment que passem amb els nostres alumnes volem que sigui pedagògicament complet, hi ha dies que tot surt més rodó que d'altres. La qüestió és que no fallem en aquesta actitud de revisar i millorar les nostres actuacions i en aquest cas sense perdre de vista que la fila la formen persones individuals. Com que la nostra escola es troba en uns edificis antics, cada dia els desplaçaments per classes són continus, pels passadissos, per les escales, d'un edifici a l'altre, cap al pati, ens és molt habitual la fila i com no; tant si la mestra va al davant, com al darrera o al costat, si la fila és d'un en un per pujar les escales, com si és de dos en dos per anar pel carrer, això sí que no falla, la mestra amb una mà els acompanya i amb l'altra, cada dos per tres, els COMPTA!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo també em recordo, en algunes situacions, comptant infants!
      Petonets
      Carme

      Suprimeix
  9. Yo pocas veces estuve en infantil pero cuando estaba hacíamos filas jugando a los trenes, a seguir caminos por las baldosas,... En cuanto a lo de contarlos... aún me pasa ahora con todos cuando vamos de excursión, je,je Un beso.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ¡Bienvenida,Ana!
      Ya con las pilas recargadas imagino, yo aún espero esos días de asueto que no van a tardar en llegar.
      Cuando sales de la escuela con el grupo de alumn@s es una responsabilidad añadida que contarlos y volverlos a contar tranquiliza porque ¡hay que volver con todos!
      Biquiños
      Carme

      Suprimeix