Dedicat a les joves generacions de mestres que arriben amb força i "malgrat la boira" segueixen caminant vers el meravellós projecte d'educar.

dimecres, 2 de maig del 2012

POSANT LÍMITS: EL RACÓ DE PENSAR

Treballar els límits és un dels reptes que ens trobem a l’escola i que cal no eludir, doncs donen seguretat, mostren què es pot fer i què no, ajudant a relacionar-se amb respecte  per a poder viure en comunitat.
Quan jo era petita, ja fa anys, a l’escola si gosava aixecar la veu, fer soroll o moure’m de la cadira sabia que la conseqüència seria un sever càstig.


Per sort el càstig, com a mesura educativa basada en la por, ha desaparegut de les nostres escoles i ara cal cercar estratègies per posar límits a les conductes que s’han de  reconduir (mossegar, pegar, cridar...) doncs aquestes comporten la desestructuració emocional del propi infant, són molestes pel grup i no permeten seguir realitzant les activitats programades.
Pensant en poder atendre aquests infants i al grup, a moltes aules es pot trobar el RACÓ DE PENSAR que ens ajuda a potenciar les següents capacitats:

Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
·     Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Aprendre a pensar i a comunicar
·     Pensar, crear, elaborar explicacions.
Aprendre a conviure i habitar el món
· Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.
·   Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col∙laboració amb el grup i cap a la integració social.
L’objectiu és donar:
·     A l’infant, un espai i un temps, aïllat del grup, per reflexionar sobre les conductes inadequades a l’aula,  reconèixer els límits establerts i contenir  les pròpies emocions.
·     Al grup i a la mestra, la possibilitat de seguir l’activitat amb un ambient de calma.

En un racó de la classe hi posarem per seure un tamboret que es retirarà si l’actitud de l'nfant és poc continguda (rebequeria), podria fer-se mal, substituint-la per un coixí.
Es poden posar imatges per tal de tenir un referent visual que ajudi als nens i nenes a autoregular-se.
Quan s’inicia el curs i es fa la descoberta de l’aula cal fer la presentació del “racó de pensar”. Explicarem el seu funcionament pactant amb els nens i nenes quines conductes seran les que conduiran a “pensar”. Cal exposar al grup que aquesta activitat no és un càstig sinó una possibilitat per reflexionar que permetrà a l’alumne interioritzar els límits  per, mica en mica, aprendre a gestionar les seves emocions de forma adequada.
Per no perdre l’efectivitat de l’activitat de pensar, aquest racó no ha de servir per “aparcar” l’infant, pel que la durada serà aproximadament un minut per any d’edat. Si l’infant marxa del racó, crida, “no pensa”,... es torna a començar a comptar el temps.
Si un nen o nena mostra una conducta inadequada per l’activitat que es realitza a l’aula, l’adult amb veu tranquil·la el/la convida a anar al “racó de pensar”, recordant-li les normes pactades a principi de curs:
·        “Seu a la cadira i pensa en silenci el que estàs fent”.
És important que identifiquin l’emoció que els/les trasbalsa a partir del diàleg amb l’adult i les estratègies que s’han treballat en les activitats programades  a educació emocional:
·  “Què et passa?, estàs enfadat/da?, et sents   trist/a?, per què?”
·          Ara pensa-ho i quan puguis estar amb tothom  m’avises i en parlem”.
Quan ha passat el temps se li demana la reflexió que 
ha fet i se’l convida a explicar-ho al grup per, finalment,  tornar a l’activitat reforçant la decisió des de l’afectivitat.
·  “Estem contents que vulguis tornar amb nosaltres”
Dibuix fet a P3: Estic enfadat!
És millor no utilitzar expressions com “no ho farà més” perquè complir-ho no sempre es pot i no és desitjable despertar la sensació d’incapacitat fent disminuir l’autoestima. La intenció de “no voler tornar-ho a fer” és el primer pas per a reconèixer el límit.
És important implicar a les famílies en l'aplicació de les normes a les reunions de pares i fer recordatoris durant el curs en circulars i a les entrevistes individuals.
No és una tasca fàcil i més d’una vegada ens haurem de plantejar com estem utilitzant aquest recurs i si està sent útil per a tots els alumnes. Segurament hi haurà alumnes pels que el “racó de pensar” no serà una estratègia suficient i aleshores caldrà que es consulti amb altres especialistes del centre (E.E o E.A.P).
De la mateixa manera que facilitem l’espai per a la reflexió als nostres alumnes, també ens hem de donar a nosaltres mateixos un espai i un temps per pensar sobre allò que els passa als nens i nenes, sobre les emocions que ens desperta la interacció amb ells i sobre el que implica “fer de mestres”.

Per saber-ne més:
AAVVL’experiència emocional d’ensenyar i aprendre”. Edicions 62 1996
(Llibres a l’abast. Sèrie Rosa Sensat)
Targetes per imprimir de les normes de la classe.

7 comentaris:

  1. Comparteixo que els límits és un tema important.
    Em sembla molt encertat convidar-nos a tenir un espai de reflexió sobre la tasca dels mestres doncs, com diu una mestra amiga, moltes vegades tenim tantes coses urgents que oblidem les importants.
    Gràcies

    ResponElimina
  2. Llegir "El racó de pensar" m'ha anat molt bé per saber com utilitzar-lo, ja que en coneixia l'existència però no sabia ben bé quina era la manera més adequada de fer-ho. També tenia dubtes en quan un infant no s'hi vol quedar... què cal fer? Ara ja m'ha quedat més clar... Caldrà veure la posada a la pràctica!

    ResponElimina
  3. Hola Carme, aquest racó es presenta el primer dia d'escola, quan ensenyem l'aula, o s'explica en el primer moment que s'ha d'utilitzar.
    podries donar altres estratègies per posar i fer complir els límits i les normes? és un aspectes que crec que és molt difícil, ja que cada nen és diferent i no a tothom li serveix la mateixa estratègia. mi grcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saray, com ho explico en l'article, sí es presenta el racó de pensar a principi de curs. S'aprofita un dia tranquil i amb temps per a poder parlar de les actituds que es poden i no es poden fer a l'escola i de les conseqüències de no respectar-ho.
      Estic d'acord en què cal diversificar les estratègies. En la següent adreça hi trobaràs un document molt interessant sobre alumnes de TDAH. Encara que els teus alumnes no en siguin, a partir de la pàgina 28 hi trobaràs forces recursos per utilitzar quotidianament.
      http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/educacio_inclusiva/educacio_inclusiva/TDAH.pdf

      Elimina
  4. Hola Carme, a mi em sorgeix un dubte... estem segurs que llavors no s'associa pensar a quan fem una actuació negativa?
    Com alumna de pràctiques he vist que en moltes escoles s'abusa d'aquest racó i a mi em crea bastants dubtes...
    Per una banda el veig bé però per altra penso que és un error dir-li el racó de PENSAR. Quan l'infant actua de manera que cal fer-lo reflexionar sobre què està fent, molts cops ja ha pensat l'acció, per tant, no només pensa quan el retirem del grup.
    En tot cas busquem que reflexioni, que es calmi, que analitzi què ha fet... no?
    A mi el que em crea més dubtes és que l'infant no deixa de veure que se l'envia al racó de pensar perquè ha fet alguna cosa que no ha estat bé, per tant pot associar pensar amb un càstig.
    Moltes gràcies,
    Laia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laia,
      com en totes les estratègies educatives cal ser curosos i, segurament, a les nostres aules, recursos mal plantejats hi ha un munt.
      Fer de Mestres és un aprenentatge continu i un dels aspectes més importants per avançar en la nostra tasca és la REFLEXIÓ pròpia i la dels infants.
      Crec que en aquest recurs si es parteix d'un plantejament de la psicologia conductista (premis-càstigs) no s'assolirà l'objectiu de la reflexió del racó pensar i podria succeir el que tu planteges. Per aquest motiu, la presentació prèvia del racó és imprescindible.
      També és probable que els infants puguin fer aquesta associació si, únicament, s'utilitza la paraula pensar en aquest racó. De totes maneres, si hi hagués càstig aquest seria aïllar l'infant del grup del grup; ja que s'ha d'aprendre que els nostres actes tenen conseqüències. Han de saber que el procés de pensar ens durà cap el camí de la solució del conflicte (reconeixement, acceptació i solució).
      Nosaltres POTENCIEM PENSAR i VERBALITZEM l'acció abans de fer qualsevol activitat, ens preparem per pensar quan hem de respondre alguna qüestió, pensem quan tenim un problema, expressem els nostres pensaments i les emocions... ensenyem a pensar en tots els actes educatius.
      Quan estem inquiets sense capacitat per compartir l'activitat s'ha de donar l'oportunitat al grup de seguir i, aleshores, ens apropem al racó de pensar per buscar una estona de calma i poder reflexionar. També si va quan algun infant necessita aïllar-se del grup per qualsevol altre motiu.
      Com explico en el text, ha de ser un punt de partida per a la reflexió. Hi ha qui l'anomena el racó de la calma.
      Estic convençuda que som nosaltres que, en fer de mestres, determinarem el sentit d'aquest espai.
      Quan tinguis la teva tutoria experimenta, crea, desenvolupa estratègies sempre des de la REFLEXIÓ. Ah, després en les expliques; ja que compartir és enriquir-se!!!
      Petons
      Carme

      Elimina